Pobles abandonats de l'Alt Camp: projectes per treure'ls de l'oblit

Col·lectius, associacions o particulars intenten recuperar la memòria d’alguns indrets despoblats, rehabilitant-los, fent-hi visites guiades o donant-los una segona oportunitat
Un dels carrers de Fontscaldetes, amb l'església rehabilitada al fons. | Júlia Giribets

D’alguns només en queden les parets, malmeses pel pas del temps; d’altres conserven estructures que deixen endevinar que anys enrere hi havia soroll, cobert ara d’absolut silenci. La crescuda de la vegetació, ha camuflat els murs que un dia van acollir vida i que cada cop més es barregen amb el paisatge i fa difícil diferenciar les pedres de la muntanya amb les cases enrunades. Són els pobles abandonats. Per evitar que caiguin en l’oblit, associacions i particulars vetllen per conservar la memòria d’alguns indrets despoblats de l’Alt Camp, restaurant les estructures, ensenyant-les als visitants o fent que caiguin en mans de persones amb un projecte de futur i de continuïtat històrica. 

Fontscaldetes, records d’infància

Era el lloc on diverses generacions de veïns de Cabra del Camp anaven durant anys a menjar la Mona o a jugar a l’estiu. Fontscaldetes, té una vista privilegiada del Camp de Tarragona. S’hi pot arribar en cotxe però no travessar el poble, ja que no té sortida possible amb vehicle de quatre rodes. En l’actualitat, les parets i les estructures conservades donen pistes de les edificacions que s’hi aixecaven: cases grans, un rentador, una font i una església. 

 

Fa 10 anys, un grup d’amics de Cabra del Camp, poble veí, va decidir treure Fontscaldetes de l’oblit i es va crear l’Associació d’Amics de Fontscaldetes. «La gent del Moto Club de Cabra passava sovint per allà i van proposar la possibilitat de netejar-ho», explica el portaveu de l’associació, Josep M. Rovira. En un inici es van ajuntar unes 20 persones, «volíem recuperar allò que és nostre, els records d’infància que teníem d’allà, sabíem que si no ho fèiem nosaltres, ningú no ho faria». I de seguida es van engrescar: amb l’ajut de la Diputació de Tarragona i el Bisbat, van aconseguir restaurar l’església i la font.

 

El grup d’amics, de forma desinteressada, hi anaven els caps de setmana per treure vegetació que s’estava menjant els carrers i per a condicionar l’espai, cosa que encara segueixen fent, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Cabra del Camp. 

Quan l’església va estar enllestida es va celebrar una Festa Major «vam fer una missa on va venir l’Arquebisbe i vam fer moltes activitats», recorda Rovira. «Ens agradaria poder celebrar la Festa Major a Fontscaldetes cada any». No obstant això, l’altar i la Mare de Déu ara es troben a l’església de Cabra del Camp i els van a buscar quan els necessiten, ja que han patit alguns actes vandàlics, com bancs trencats o cartells malmesos. 

 

Habitat fins al segle passat

Se sap que Fontscaldetes va ser una de les primeres granges del Monestir de Santes Creus al segle XII. Anys més tard, les seves cases van acollir les dues grans famílies del poble: els Martí i els Rovira. De fet, a l’entrada de l’església hi ha dues tombes que pertanyen a aquestes famílies. Els darrers habitants del poble, van marxar l’any 1964 per traslladar-se a viure a Cabra del Camp. 

 

Els últims habitants de Fontscaldetes van marxar del poble als anys seixanta. | J.G.

 

Per tal que el poble no quedi en l’oblit, l’Associació d’Amics de Fontscaldetes hi té pensades diverses actuacions i així recuperar el patrimoni. «És necessari arreglar la vorera de l’església per evitar humitats i condicionar la plaça, per temes de seguretat i perquè no hi creixin herbes», diu Rovira. La resta de finques del poble, pertanyen a propietaris particulars, per tant, en cas de voler-les arreglar, s’hauria de consensuar amb ells. 

 

Un bon dinar

Aquest dissabte dia 19 de maig, Fontscaldetes acollirà un dinar d’unes 30 persones en una excursió organitzada per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. «Es tracta de fer que, de mica en mica, a Fontscaldetes hi passin coses», explica Josep M. Rovira. «També ens agradaria fer conferències sobre el poble perquè tothom el conegui».

 

Concepte excursionista

El portaveu de l’associació veu molt de potencial en el poble, ja que es troba enmig de camins on habitualment passen excursionistes o ciclistes. «Hauríem de ser capaços de crear un espai o un refugi perquè la gent que fa senderisme s’hi pogués estar. Hem de despertar l’interès d’anar a Fontscaldetes a peu». A més, assegura que molts estudiosos s’han interessat pel poble, ja que se sospita que a sota hi podria haver assentaments ibers o romans. 

 

Selma, el senyoriu dels templers

La construcció d’una carretera va ser la culpable del despoblament de Selma, poble abandonat del terme municipal d’Aiguamúrcia. En els seus millors temps, Selma va ser molt important i tot i ser una vila petita que no arribava als 100 habitants, hi tenia de tot: metge, veterinari, escola... 

 

Cap al 1930 es va celebrar la darrera Festa Major al poble. El nou traçat de carretera que es va construir, no passava per Selma i la vila va quedar aïllada a la muntanya. Els seus habitants van baixar a viure al Pla de Manlleu, amb la curiositat que es van endur les bigues i teules de les cases originals per construir els nous habitatges.

 

Però si alguna cosa caracteritza Selma és que va viure una època d’esplendor a partir del segle XIV, ja que va ser terra de templers. L’orde del Temple es va establir aquí ja que era un lloc estratègic que va adquirir gran importància en l’època.

La vegetació deixa veure algunes de les restes de les cases de Selma. | J.G.

 

Tota aquesta història queda documentada en el llibre ‘Senyoriu de Selma’ de Lluis M. Figueras Fontanals, editat per l’Institut d’Estudis Vallencs. Quico Figueras és el seu fill, i un guia excepcional que coneix tots els secrets de Selma i segueix apostant per la recuperació del patrimoni històric del poble ideant projectes per no perdre la memòria històrica.

 

Marca pròpia

L’any 2011, els agricultors del Pla de Manlleu, entre els que hi era Figueras, van engegar una iniciativa, juntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Camp i el del Baix Penedès i l’Ajuntament d’Aiguamúrcia i van crear la marca turística ‘Senyoriu de Selma i les Valls de Marmellar’. L’objectiu era seguir potenciant la zona que un dia va ser tan important i que li faltava una empenta per seguir present en les futures generacions. En aquest temps s’hi han organitzat caminades i s’ha aconseguit el compromís per part del Consell Comarcal de l’Alt Camp de netejar els carrers, fet que encara s’ha de materialitzar.

 

Amb aquests acords, l’església de Selma, va passar a mans de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia que ara vetlla pel manteniment del campanar. «Pel nostre compte, els agricultors de la zona volem rescatar els antics carrers i penjar fotos en el que queda de les cases juntament amb una explicació històrica de qui hi vivia, perquè la gent ho pugui visitar i conèixer com funcionava el poble», diu Figueras.

 

Rutes temàtiques

Actualment Quico Figueras organitza rutes enològiques per la zona, ja que Selma té un entorn privilegiat envoltat de vinyes. «També fem una caminada nocturna cada estiu per veure la pluja d’estels, i a l’hivern hi anem per veure com cau el Sol». Fins i tot, alguna vegada s’ha vestit de templer per explicar la història del poble de manera teatral. 

 

 

Esblada, més a prop de la venda 

Al terme municipal de Querol s’hi troba el poble abandonat d’Esblada. El componen les runes de 14 cases. Té penjat el cartell de ‘es ven’ des de fa anys i el procés el gestiona la immobiliària Aldeas Abandonadas, però encara no s’ha trobat al comprador ideal. 

 

Entrada al poble d'Esblada. | VallsDiari

 

I és que, moltes vegades no és qüestió de trobar algú que estigui disposat a pagar per comprar el poble (en aquest cas 280.000 euros), sinó trobar aquell que reuneixi tot un seguit de característiques per tirar endavant un indret tot fent una funció social i de desenvolupament de la terra. 

 

Compradors compromesos

Fa un parell d’anys semblava que una cooperativa anava a comprar el poble però, finalment, la venda no es va materialitzar. La responsable d’Aldeas Abandonadas, Elvira Fafiàn, explica que «tot no s’hi val, qui vingui a Esblada s’ha de comprometre a mantenir el poble». Per això, cada cop que els arriba una proposta de compra es demana un projecte «per saber si tenen la intenció de continuar amb la història del poble, valorem que vulguin potenciar-hi l’agricultura i volem que el món rural tiri endavant», aclareix Fafiàn.  

 

Esblada ha tingut força pretendents en els darrers anys cridats pel preu, «ens truca gent estrangera interessada o gent d’aquí, i n’hi ha que volen el poble per fer-hi un hotel rural, però aquesta no és la filosofia que tenim, per tant els diem que no», diu la responsable de la immobiliària. «De vegades quan intentes formalitzar una venda, resulta que els clients tenen moltes idees i pocs recursos, per tant, acaba per no sorgir».

 

En aquests moments hi ha clients «molt interessats» a comprar el poble, ja que veuen en Esblada un lloc tranquil i idíl·lic que, alhora, està a prop de grans ciutats com Barcelona. Si les circumstàncies acompanyen i les negociacions avancen com sembla que ho fan «a veure si aquest any podem vendre’l», afirma Elvira Fafiàn. 



Comentaris

envia el comentari