Un somni (quasi) complert

El figuerolenc Unai Gonzàlez s’ha classificat pels mundials de ‘bikejoring’ que se celebraran a l’octubre a Polònia i busca patrocinadors per poder fer el viatge
Unai Gonzàlez amb el seu inseparable gos Loki. | delCamp.cat

La seva aventura va iniciar-se fa tres anys. En aquell moment, el figuerolenc Unai Gonzàlez poc podria imaginar-se que avui dia estaria a les portes d'intentar ser campió del món de 'bikejoring', un esport que va començar a practicar amb el seu gos i que l'ha portat a classificar-se pels mundials que se celebraran a Polònia al mes d'octubre. Gonzàlez necessita patrocinadors que l’ajudin a complir el seu desitjat objectiu.

El 'bikejoring' és un esport que consisteix a fer carreres amb la bicicleta de muntanya en companyia d'un gos que estira davant, subjectat amb un arnès especial, perquè l'animal no es faci mal. «Vaig començar a practicar-lo perquè habitualment sortia a córrer jo sol i em sabia greu deixar el gos a casa i volia que vingués amb mi», explica. Primer va començar fent la modalitat de 'canicross' (córrer amb el gos) i després va veure que hi havia la possibilitat de fer les carreres amb la bici i així es va endinsar en el món del 'bikejoring'. 

 

El seu inseparable company de carreres es diu Loki, un gos de raça brac alemany de tres anys. Tots dos competeixen a través del petit equip Blues Brothers Run4dogs i junts, han aconseguit arribar al punt més alt d'aquest esport.

Fa tres anys que Gonzàlez va començar a practicar 'bikejoring' i a competir. | delCamp.cat

 

El primer any en què va competir, va quedar 7è en la 22a Lliga Catalana, en aquesta ocasió amb Mendi, el primer gos amb qui va començar a competir; va quedar 5è en el Campionat de Catalunya de Terra i 3r a la 24a Lliga Catalana, ja amb Loki. També ha fet bons resultats fora de Catalunya, quedant 7è a la Copa d'Espanya aquesta temporada. 

 

Camí al campionat del món

Amb aquest palmarès, Unai Gonzàlez ha aconseguit classificar-se, per primer cop, pel Campionat del Món ICF 2018 que se celebrarà a Polònia al mes d'octubre. «Encara no m'ho crec, estic contentíssim, m'ha agafat per sorpresa», confessa, «hauré d'entrenar fort a l'estiu». 

 

Falta el finançament

El 'bikejoring' és un esport minoritari, poc conegut i poc reconegut i estar entre els millors no ho és tot. Es necessiten petites empentes per tirar endavant i seguir competint, sobretot de caràcter econòmic. És per això que ara el jove està buscant empreses o administracions que puguin finançar el seu somni a través del patrocini en la seva samarreta de competició. «És molt important per a mi poder aconseguir patrocinadors per poder fer el viatge, aquesta competició es retransmetrà en diversos mitjans de comunicació, ja que és a nivell mundial i podré portar el nom d'aquestes empreses a tot arreu», afirma. A més, Gonzàlez és l'únic en la categoria masculina que practica aquest esport de forma professional al Camp de Tarragona. «Faig una crida a què algú es posi en contacte amb mi i que em doni un cop de mà per poder dur a terme aquest viatge».

El jove competeix actualment sense patrocinadors i busca ajudes de cara al mundial de l'octubre. | delCamp.cat

Entrenament adaptat al gos

No tots els habitants del petit poble de Figuerola del Camp saben que el seu veí Unai Gonzàlez practica 'bikejoring', ja que no es deixa veure entrenant pel municipi en hores considerades 'normals'. «La temperatura per entrenar ha de ser òptima pel gos, no pot fer massa calor» explica, així que l'habitual és que surtin a rodar pels camins del terme municipal molt d'hora al matí o de nit. I quan arriba el moment de les curses «tinc cura que el Loki estigui atès com si fos una persona: menja 14 hores abans de córrer, està sempre hidratat, li dono productes a base d'electròlits per recuperar-se després de la carrera, és un campió; no tots els gossos poden fer el que ell fa», diu orgullós.

Gonzàlez assegura que el seu company de quatre potes gaudeix sempre que surten a córrer «si alguna persona té dubtes, el convido a que vingui i vegi l'energia amb què corre el gos, quan estic a casa i toco una mica la bicicleta, de seguida ve perquè vol sortir».

 

Una de les coses que més valora Gonzàlez d'aquests tres anys competint és «la gent que he conegut, l'ambient que es crea a cada competició, els amics que he fet... amb molts d'ells ens trobem fora dels circuits».

 

Cos i ment

El 'bikejoring' combina l'esforç físic amb el mental, ja que requereix una bona forma física del ciclista però també és necessària una concentració màxima per guiar al gos i planejar la carrera, «quan estic competint desconnecto totalment del món i el meu pensament està al 100% al camí que he de córrer». 

Ara, té el somni a tocar, i espera trobar el finançament que li falta per poder aconseguir viatjar a Polònia i complir-lo del tot. 

 

 



Comentaris

envia el comentari