La pressió policial de l'últim any frena la venda al detall de drogues a Amposta

La Policia Local ha impulsat un total de vuit operatius, que han acabat amb 28 escorcolls i 36 detinguts

Imatge de diversos agents dels Mossos i policia local d'Amposta
Imatge de diversos agents dels Mossos i policia local d'Amposta | ACN

La pressió policial sobre la venda al detall de drogues a Amposta, al Montsià, amb 28 escorcolls i 36 detinguts durant l'últim any, ha permès frenar l'activitat a la ciutat i desplaçar-la cap a municipis veïns. Així ho constata la policia local d'Amposta, les investigacions de la qual han permès desplegar, juntament amb els Mossos d'Esquadra i cossos policials estatals, un total de vuit operacions en els últims mesos.

La lluita contra el tràfic de drogues als carrers de la ciutat, especialment focalitzada als barris del Grau i les Quintanes, ha estat la gran prioritat que el govern municipal va traslladar a l'inspector en cap del cos, Josep Massana, des que va assumir el càrrec fa tretze mesos.

Amb voluntat d'erradicar aquestes pràctiques, però conscient que difícilment aconseguirà plenament aquest objectiu, Massana fa un balanç positiu de la intensificació de l'acció policial coordinada: assegura que la dotzena de punts de venda habituals registrats temps enrere s'ha reduït a menys de la meitat i els consumidors habituals tenen ara més difícil adquirir estupefaents.

El principal problema de delinqüència de la ciutat

«Era el principal problema de delinqüència a la ciutat: Amposta era un dels principals punts de venda d'estupefaents de les Terres de l'Ebre», assegura el cap de la policia local. Aquesta constatació, admesa pel govern municipal, especialment, davant les retirades queixes del veïnat, s'ha traduït en una intensificació notable de les operacions policials contra la venda de drogues des de domicilis concrets i coneguts. En realitat, admet Massana, les vuit operacions s'han focalitzat contra membres i immobles des d'on operen els membres dels dos extensos clans familiars que, segons coincideixen diferents cossos policials, controlen bona part de la venda al detall d'estupefaents a la ciutat. En el total de 36 detencions per aquest tipus de delictes, alguns dels seus membres han estat arrestats ja en més d'una ocasió.

L'oferta dels clans

A diferència dels procediments d'altres petits traficants, que operen en la modalitat coneguda com a «televenda» a domicilis particulars —amb una clientela de mitjà o alt poder adquisitiu que consumeix esporàdicament— i «que costen més de detectar», l'oferta dels clans atreu consumidors habituals i persones amb un elevat grau d'addicció als espais on tenen situats els seus punts de distribució habituals. Aquesta concentració diària de venedors i compradors havia creat nombrosos conflictes i problemes de convivència als carrers. Els veïns, a més, percebien l'existència d'una «sensació d'impunitat i inseguretat» que, segons el cap de la policia local, ara «ha baixat». Fonts veïnals confirmen que des de fa uns mesos, i arran els cops policials, l'activitat i conflictivitat s'han reduït sensiblement.
 

Josep Massana, inspector en cap de la policia local d'Amposta
Josep Massana, inspector en cap de la policia local d'Amposta | ACN

 

Vuit operatius policials

Per delimitar els objectius, Massana, procedent del cos dels Mossos d'Esquadra, on ja s'havia especialitzat en afers de narcotràfic, va elaborar un estudi de camp per identificar aquests espais de distribució i els venedors. En total, explica, es van detectar entre deu i dotze punts de venda. A partir també dels resultats de les investigacions i els operatius de vigilància de la policia local s'han desplegat, de forma coordinada amb els Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil, vuit operatius contra diversos membres d'aquests clans familiars. Els resultats, assegura, s'han fet visibles per als veïns però també per als consumidors. «Molts ens traslladen que se'ls ha complicat molt adquirir substàncies a Amposta. També que moltes persones que es dedicaven a aquesta tipologia delictiva han traslladat l'activitat a poblacions limítrofes. És un mercat il·legal que, metre hi hagi demanda, hi haurà oferta», explica. 

En xifres concretes, l'inspector en cap calcula que els deu o dotze punts de venda a la ciutat s'ha reduït en aquests moments a «tres o quatre». En alguns casos la forma de venda ha mutat, en d'altres el punt s'ha desplaçat a municipis veïns amb una menor pressió policial, gràcies a les connexions —sovint familiars— que tenen en aquestes poblacions per externalitzar el negoci. «Ja no hi ha el moviment que els agents veien abans que arribés o durant la meva incorporació: ja no es veu aquell tràfic de persones. No puc dir que ho hem erradicat totalment, perquè és una tipologia difícil d'erradicar, però ho tenim controlat. Continuarem treballant i farem nous operatius per erradicar-ho absolutament», sentencia.

Manca de mitjans i unitats especialitzades

Malgrat tot, admet, l'acció que desplega la policia local, troba les seves limitacions en la manca de mitjans i unitats especialitzades en relació als altres cossos, amb els quals han de col·laborar perquè, en el cas del cos municipal, no tenen encarregada una tasca concreta com a policia judicial i el seu àmbit és específicament local. També els venedors solen blindar les seves cases amb reixes, portes blindades interiors i falsos envans. Tot plegat s'ha traduït sovint en quantitats testimonials de substàncies estupefaents decomissades —només uns pocs grams. 

«Treballem amb equips conjunts, amb la unitat d'investigació dels Mossos, per exemple, però no podem utilitzar els seus mitjans d'investigació. Hem d'atacar el punt de venda i quan ho fem tenen les substàncies de venda diària o setmanal, que no és gaire, però igualment acreditem la comissió del fet delictiu. No hem d'oblidar que s'ha de desarticular tota l'organització, però ens centrem amb la part baixa de la piràmide. La pena que se'ls pugui imposar en un judici serà la mateixa tant si se'ls agafa cinquanta grams com tres», addueix. A diferència dels grans narcotraficants —que solen gaudir d'un estatus i un nivell econòmic elevat i viuen territorialment al marge dels problemes que la venda al detall pot generar—, els que practiquen la distribució al detall des dels seus habitatges, en zones que atreuen els toxicòmans «generen la inseguretat» i «creen alarma social».

Objectiu: el fruit del tràfic de drogues

El comandament policial assumeix que fer front al negoci controlat per dos clans familiars, que han fet de la venda d'estupefaents la seva forma de vida, requereix actuar en diferents fronts, de forma coordinada i regular, especialment, la línia de flotació de les organitzacions. «Hem intentat tocar el fruit del tràfic de drogues», sosté Massana, qui assegura que ja han detectat una «quarta generació» dels clans dedicada a l'activitat .

«Per això un dels operatius més important durant l'últim any associat amb el tràfic de drogues tenia com a objectiu el blanqueig de capitals», recorda. Va ser el passat 17 de desembre i es va tancar amb set persones detingudes —algunes de les quals van ingressar a presó— i una quinzena de vehicles —alguns d'alta gamma—, diners i armes decomissats arran l'escorcoll de dos pisos i una granja a Amposta, a més de dos immobles més al veí municipi de Masdenverge. Els investigadors, que ja havien accedit a alguns d'aquests edificis amb motiu d'altres operacions, intentaven acreditar l'alt nivell de vida, amb profusió d'articles i elements de luxe, que els seus inquilins podien portar gràcies, presumptament, als beneficis obtinguts pel tràfic de drogues. Moltes d'aquestes propietats han estat embargades de forma preventiva per part del jutjat.


Les millors fotos i vídeos de Tarragona! Segueix-nos a #instagram

A post shared by delCamp.cat (@tarragonadigital) on