La despoblació a les zones rurals, el persistent problema que pateix Tarragona

L'envelliment de la població és el principal problema tot i que els consistoris proposen solucions

Capafonts, una de les zones rurals que necessita millores per aturar la despoblació
Capafonts, una de les zones rurals que necessita millores per aturar la despoblació | delCamp.cat

És una realitat. Les poblacions de les zones rurals de la demarcació de Tarragona estan sofrint un despoblament molt gran els últims anys. El destí d’aquests, la ciutat. Tothom vol gaudir de serveis propers al seu domicili, les millors infraestructures o la possibilitat de tenir una bona xarxa de comunicació, coses que, malauradament, alguns pobles de les zones rurals no tenen. Dificultats per anar fins als serveis mèdics més propers, carreteres que tenen un asfalt paupèrrim, viatges infinits per arribar a la ciutat amb el transport públic i només quan n’hi ha.  Això sí, «lo rural és vida» i s’han de buscar solucions per millorar tots aquests desperfectes i impediments que s’estan vivint i, amb aquest nom, també es va fer una jornada per reivindicar que les zones rurals han de millorar i va tenir lloc a Falset, de la mà del PSC.

«Lo rural és vida»

Totes les zones rurals no són iguals, evidentment, però comparteixen el mateix problema: la despoblació. Les comarques de la demarcació de Tarragona, tant les del Camp com les de Terres de l’Ebre, han vist com ha disminuït la població els darrers anys. Entre 2009 i 2012, les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta i tenint en compte Baix Camp, Montsià i Baix Ebre, exceptuant la zona costanera d'aquestes últimes, han vist com la corba en el creixement de població arribava en el seu pic més alt en els últims 20 anys, però a partir d'aquí, ha estat negativa i  en algunes poblacions, en aquestes últimes dues dècades, no hi ha cap repic d’habitants.

Falset és la capital de la comarca on hi ha més despoblació.
Falset és la capital de la comarca on hi ha més despoblació. | PrioratDiari.cat

 

La portaveu del PSC a l’Ajuntament de Falset, Maria Jesús Sánchez, és una de les persones que ha promogut la jornada «lo rural és vida», i ha explicat que una de les prioritats que s’han de tenir és l’augment de les inversions en les zones rurals i, que aquestes, siguin reals. «Les inversions a les zones rurals han de ser una prioritat en l’agenda política de la Generalitat, perquè poc es pot desenvolupar si no es fa una inversió més gran», declara la portaveu. Tanmateix, des dels municipis s’intenten fer petites accions, però resulten insuficients per contrarestar la fuga de població i «és una cosa realment alarmant, perquè s’està centralitzant tot». 

L'envelliment, principal problema de la despoblació

«La despoblació és inevitable avui en dia a tot arreu». Així de clara ha estat l’alcaldessa d’Ulldemolins, Misericòrdia Montlleó, la qual ho argumenta dient «tenim una població molt envellida, cada vegada més, i no hi ha relleu generacional». En el cas d'aquesta població del Priorat 133 persones de les 395 que hi viuen, tenen més de 65 anys. A l’envelliment, a més, s’hi suma la poca fixació de la gent jove en la zona rural , els quals busquen poder-se guanyar la vida i tenir accés a tots els serveis.

Amb la mateixa claredat ha parlat la Tinent d’alcalde de Capafonts, Lourdes Buldó, la qual culpa l’envelliment dels veïns de les zones rurals com a màxim responsable de la despoblació. «Cada vegada disminueix més perquè hi ha gent molt gran», explica Buldó. A més, declara que «els joves han de buscar els mitjans per viure», en una població que en els darrers temps ha anat a viure gent jove que ha fet el seu negoci a Capafonts, però és un poble que «quan trona marxa la llum» i on «Internet es penja molt sovint».

La Fàbrica de Flix ha estat un dels actius més importants al municipi
La Fàbrica de Flix ha estat un dels actius més importants al municipi | delCamp.cat

 

D’altra banda, per exemple, hi ha la situació de la població de Flix. El municipi de la Ribera d’Ebre, dins d’una zona rural, però al mateix temps industrialitzada amb la fàbrica Ercros i, molt a prop, de les dues Centrals Nuclears d’Ascó, també viu una corba negativa de població paral·lela a la destrucció d’ocupació local, amb els diversos ERO que s’hi han fet. Un municipi, en el qual fa vint anys hi havia 4.316 habitants i l’any passat en comptava 3.605. El 1r Tinent d’alcalde de Flix, Francesc Barbero, ha explicat que la despoblació en el municipi no té a veure amb «la qualitat de vida, ni de l’accessibilitat als serveis ni la millora de les comunicacions, sinó que depèn dels problemes laborals». A més, a aquest factor s'afegeix un que és comú en totes les zones rurals que és «la manca d'oferta laboral per a gent altament qualificada», fet que provoca que els universitaris no retornin perquè no poden treballar en allò que han estudiat.

Inversions en les zones rurals

En unes zones rurals, on pot semblar que no hi hagi solucions, des dels diversos consistoris sembla que no es rendeixin tan fàcilment i maquinen diverses idees que poden ser útils per poder capgirar la situació i, així, atraure gent cap als seus municipis.

En aquest sentit, Lourdes Buldó, diu que a Capafonts hi hauria d’haver «millores en la xarxa de comunicació i de llum», ja que no funciona gaire bé. A més, en un lloc on no hi ha indústria «s’han de buscar un negoci», però encara hi ha manca del servei de transport públic. «No hi ha bona comunicació, s’ha de tenir cotxe propi, perquè no hi ha transport públic», explica la Tinent d’alcalde del municipi del Baix Camp. A més, a tot això s’afegeix que només «hi ha un dia de metge i un d’infermera».

Ulldemolins, la Vall del Silenci
Ulldemolins, la Vall del Silenci | Laia Solanellas

 

La població d’Ulldemolins, al nord del Priorat, també pateix unes carreteres dificultoses i «pocs serveis públics que portin a la gent aquí o que poguéssim anar fins als serveis bàsics», explica l’alcaldessa de la població. Això sí, Misericòrdia Montlleó té clar que «s’han de fer inversions en zones rurals perquè aquestes puguin subsistir». En aquest sentit, s’haurien de fer inversions en infraestructures i carreteres, ja que tenen un gran avantatge perquè «tenim l’habitatge més barat». Aquest fet es contradiu en la manca de serveis a la zona, perquè s’hauria d’invertir en «guarderies o geriàtrics», però sense aquests serveis ni inversions, «difícilment aconseguirem que vingui gent a les zones rurals», conclou Montlleó.

Així doncs, la portaveu del PSC a Falset creu que la solució és fer un projecte adaptat a cada territori, sabent que és allò que necessita cadascú «perquè totes les zones rurals són diferents». A més, Maria Jesús Sánchez, argumenta que s’haurien de protegir les zones d’escoles rurals i implementar un augment de la formació a la zona, adaptada al territori. «S’ha de reforçar l’educació, que l’hospital més proper no quedi a més d’una hora, millorar les infraestructures i els desplaçaments», explica la portaveu.


A la Ribera d’Ebre, la qual té uns serveis bàsics suficients, amb un hospital a la comarca i una acceptable xarxa de carreteres , tot això encara es pot millorar. En aquest sentit, el Tinent d'alcalde de Flix Francesc Barbero reclama serveis com el gas o una bona cobertura de fibra òptica, així com «una autovia des del nord de la Ribera fins a Lleida, ajudaria que molta gent que marxa a viure allà, mantingués la residència al poble». A més, s’hauria de millorar el ferrocarril, que tot i ser «una sort» tenir-lo, té moltes deficiències.

Cooperatives d’habitatge en zones rurals, una de les solucions

Una de les solucions que hi ha a sobre la taula per evitar la despoblació de les zones rurals són les cooperatives d’habitatge. Aquest Model de Cessió d’Ús (MCU), està basada en una cooperativa d’usuaris i habitatges on la propietat dels immobles resideix en mans de la cooperativa a la vegada que els seus membres es beneficien d’un ús indefinit i transferible de l’habitatge a canvi d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible.

El president de la societat Sostre Cívic, David Guàrdia, explica que aquest mètode pot funcionar a les zones rurals, ja que «la cooperativa recupera patrimoni que està en mal estat i ho arregla perquè famílies hi puguin viure a un preu assequible». «En les zones rurals hi ha pobles que no hi ha mercat de lloguer i, amb la recuperació del patrimoni que no s’està utilitzant, creem un mercat que abans no hi havia», argumenta Guàrdia, el qual fa èmfasi que pot haver-hi una recuperació d’un bloc sencer, el que possibilitat a què «un grup de gent que vulgui marxar a un poble, pugui fer-ho». A més, aquest mètode no puja els lloguers, perquè està controlat pels propietaris dels habitatges, que al mateix temps són els socis de la cooperativa.


Les millors fotos i vídeos de Tarragona! Segueix-nos a #instagram

A post shared by delCamp.cat (@tarragonadigital) on