Guillem Ramos-Salvat 13/03/2018 08:00h | Actualitzat a 13/03/2018 08:10h
|
A tots els indrets del país després de la dictadura es van anar forjant projectes periodístics que van obrir noves oportunitats informatives que, en la majoria de llocs, s'han anat convertint en la referència informativa de la zona, fent el relleu als mitjans que, tot i havent-se adaptat, eren hereus d'aquell temps. Al Camp de Tarragona no s'havia aconseguit aquest relleu, o, si més no, poder mirar cara a cara, d'igual a igual, el 'Diari de Tarragona'.
Projectes periodístics n'hi havia hagut des del final del franquisme. Alguns fallits i d'altres que mai es van plantejar poder ser la referència al Camp de Tarragona; amb una clara lògica resistencialista, mai es va fer una aposta per poder plantar cara a un mitjà que tenia un pensament del territori allunyat del qual necessitaven els tarragonins i que exercia una clara diglòssia. El castellà que feien servir per parlar de política o economia i el català, reservat pels castells i les festes majors. La generació digital no se sentia reflectida en cap mitjà de comunicació de les nostres comarques; no n'hi havia cap que parlés a tots els integrants del Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana del país i cada cop amb més força productiva, i cap que ho fes en la llengua que parlàvem.
Amb aquest escenari, delCamp.cat començava a prendre forma buscant aquests objectius: vertebrar un territori amb un mitjà de comunicació que parles tots els pobles i ciutats i que permetés, amb la informació, unir allò que no ho estava: la gent del Camp. Els del camp, del rerepaís, amb també amb els milers de persones que viuen i fan bategar, econòmica i culturalment, Tarragona, Reus i la costa. Els objectius fundacionals del diari ja buscaven deixar enrere batalles de campanar que tant mal havien fet i articular una proposta de territori, allunyada del provincianisme, que ajudés a crear un relat ciutadà d'una realitat com la del Camp de Tarragona. Diversa però potent. Amb un potencial demogràfic, econòmic i de talent que mai s'havia arribat a convertir en poder real a ulls de Barcelona.
La revolució digital, l'aliada del Camp de Tarragona
En aquests gairebé deu anys que han passat des del naixement del diari part d'aquests objectius s'han anat complint i s'ha dotat de sentit i de contingut. delCamp.cat s'ha convertit en el líder de la informació a casa nostra en audiència, convertint un mitjà en català per primer cop des de 1936 com a referència a Tarragona.
La història de delCamp.cat ha estat paral·lela a la història d'un territori que ha anat canviant però també, i molt més important, paral·lela a un canvi de paradigma del model comunicatiu global i català. Aquella revolució digital que l'any 2009 semblava ja a la seva fase final s'ha demostrat que encara té camí per recórrer i que costarà trobar-li aturador. Ara, potser ho podríem anomenar «revolució mòbil», però no deixa de ser un pas més dels que s'han fet des del 1990. En evolució constant, ara la major part dels nostres lectors saben què passa llegint les notícies al seu mòbil pel carrer.
Que un projecte com delCamp.cat hagi pogut consolidar-se i convertir-se en un mitjà de referència amb una empresa editora forta amb molts més projectes a tot Catalunya i amb projectes internacionals és gràcies a aquesta revolució i tot el que comporta, com les xarxes socials. Només amb una aposta digital es podia fer el salt per començar a construir un mitjà com delCamp.cat, però també només en l'àmbit digital tenia sentit, com s'ha demostrat amb el temps, un projecte com aquest.
Amb totes les dificultats del món, però un projecte nascut en una sala d'estar del carrer Prat de la Riba de Reus, podia arribar no només a tot el Camp de Tarragona sinó també a tot el món. Les informacions, amb un aire fresc, atrevides i amb ganes de canviar el territori on vivim, arribaven des d'aquell raconet de Reus a tot arreu i ajudaven a crear opinió a una generació que no tenia cap referent informatiu a Tarragona.
Amb totes les mancances, durant la primera etapa, i després, amb una aposta per la professionalització, en una segona etapa, delCamp.cat s'ha anat convertint en un mitjà fort, que en la cresta d'aquesta revolució ha aprofitat per fer-se un espai en el panorama comunicatiu de Tarragona. Un èxit que no havia aconseguit cap altre mitjà i que de ben segur que no s'hagués pogut aconseguir sense fer una aposta decidida per un entorn, el digital, que, si bé l'any 2008 molta gent no veia clar o veia de segona, ara és el present i un dels únics llocs on sembla que els projectes periodístics tinguin futur.
Una nova manera d'explicar les coses, de fer periodisme
La generació digital del Camp de Tarragona, que en aquests deu anys han anat ocupant a poc a poc espais de decisió i poder en empreses privades i en política —amb ritmes diferenciats—, ha anat creixent amb delCamp.cat, amb tots els encerts i errors, amb els canvis de l'entorn digital —boig aquell que hagués previst que un 90% dels lectors ara ens llegirien pel mòbil mentre esperen al mercat o jeuen al sofà!— i també amb totes les noves maneres d'explicar el que passava a casa nostra que s'han anat provant, alguns cops, provant-ho per primer cop.
Si bé el periodisme no té gaire secret; anar a un lloc, entendre què ha passat i explicar-ho, la part darrera és la que delCamp.cat, amb aquests deu anys, ha innovat i ha evolucionat. M'atreviria a dir que les apostes que s'han fet des d'aquest mitjà «territorial» molts cops han servit d'exemple per altres mitjans nacionals que han agafat models que aquí han funcionat per explicar l'actualitat. Potser el mèrit era no tenir masses referents de periodisme digital i de narrativa en aquest context, però els milers d'hores que ha invertit l'equip de delCamp.cat a pensar com explicar millor allò que estava passant han donat molts fruits.
L'aposta pel vídeo i el vídeo en directe
delCamp.cat va ser el primer mitjà a oferir una diada castellera, la del Mercadal de Reus, en streaming, l'any 2011. Amb una càmera web, d'una resolució complicada, amb una connexió a internet que ara segurament no ens permetria veure un vídeo a YouTube i un portàtil des d'un balcó. Potser no es va acabar veient res massa estona seguida, però l'objectiu estava complert. Vam oferir en directe el 4 de 9 amb folre dels Verds. I com han canviat les coses. Amb el DiariCasteller.cat, el portal casteller de delCamp.cat, vam poder emetre jornades castelleres amb diverses càmeres i amb velocitats d'internet com Déu mana. I ara, vés quines coses, les colles han venut els drets d'imatge i només algunes televisions poden emetre en directe les diades.
També, investigant en el món del vídeo en directe per internet, i alguns cops amb una sabata i una espardenya, EsportsdelCamp.cat va ser un dels primers mitjans a emetre en directe per internet partits d'hoquei i de futbol. Una investigació i aprenentatge que han permès anar evolucionant aquesta narrativa informativa, sempre amb l'ajuda de vídeos, explorant les possibilitats de l'entorn, el digital. En aquesta línia, delCamp.cat és el mitjà del territori que més ha apostat pels vídeos en les seves notícies, com també per cuidar molt la línia gràfica, sigui amb galeries fotogràfiques o amb muntatges audiovisuals com timelapses de fenòmens meteorològics, emissions en directe d'hores mentre es desmuntava una fumera de Reus o la Via Catalana en el seu pas pel Camp de Tarragona.
Explicar fets que encara no s'han acabat
Un dels gèneres informatius que més ha treballat i evolucionat delCamp.cat en aquests anys és el dels minuts a minuts, sent un dels primers mitjans a posar-lo en pràctica. Les notícies passen i alguns cops s'han d'explicar abans que s'hagin acabat. Ja sigui l'entrada de la Guàrdia Civil en un ajuntament, com el de Torredembarra o Reus, o un temporal de fred i neu.
En directe. Minut a minut. Com els programes especials de les ràdios. Amb un equip a la redacció i un equip al carrer, allà on passen les coses. Imatges, vídeos, testimonis, informacions oficials, reaccions... tot informació. Un model baluard que permet, amb una narrativa diferent, explicar què està passant. Alguns minuts a minuts, com quan la policia judicial va detenir la primera tinenta d'alcalde de Reus o l'alcalde de Torredembarra, van durar hores i hores i van aconseguir un gran seguiment d'audiència.
Milers d'històries
Aquestes noves narratives informatives —i les que em deixo!— no servirien de res sense l'ingredient més important: la informació. Durant aquests anys hem explicat milers d'històries. Algunes les hem avançat, altres eren informacions exclusives dels periodistes de delCamp.cat i en altres casos hem pogut demostrar que informacions que fonts oficials o altres mitjans asseguraven no eren veritat. Hem posat vermells alguns polítics i hem pogut explicar èxits esportius, acadèmics i socials de centenars de persones, de veïns dels nostres pobles i ciutats. Unes històries que no haguessin estat possible explicar sense tothom qui, d'alguna manera o altra —i no ha estat poca gent, i alguns des del primer dia—, han estat vinculats a aquest projecte des de 2008, a les verdes i a les madures.
|
Un model informatiu d'èxit, un model criticat
Un mitjà multimèdia té, entre altres coses, un gran avantatge. Pot sumar totes les coses bones que tenen els altres mitjans per fer-ne un model evolucionat i d'èxit. La premsa digital ofereix el mateix que la premsa en paper però també el millor de la televisió —les imatges, el vídeo— i de la ràdio —la immediatesa— i ara, amb el mòbil, aquesta sensació de poder estar present sempre. Amb aquesta equació, que delCamp.cat ha tingut clara des del primer dia, i les ganes d'explicar què estava passant, s'ha anat definint un model d'informació que ha funcionat molt bé.
La segona etapa de delCamp.cat ha servit per impulsar un model d'informació popular per arribar a tothom, explicant el que realment la gent volia saber i aquelles coses que els hi preocupaven. No té cap sentit imaginar un mitjà de comunicació on només es parli dels temes que interessin als periodistes o a les elits i és del que ha volgut fugir delCamp.cat. Calia apropar la informació, explicant què passava a cada racó, des de les festes de barri fins al canvi de sentit d'algun carrer de Tarragona.
I dues de les naus insígnia de delCamp.cat han estat dos temes com els successos i la meteorologia que s'han convertit en marca de la casa. Una alerta per robatoris en un municipi de Tarragona o saber que a la zona sud del Camp hi pot ploure fang; aquesta informació popular que hem fet i que els lectors han agraït durant tots aquests anys amb la confiança i l'audiència.
Però aquest model de periodisme popular ha estat molt criticat per l'establishment periodístic de casa nostra. Alguns mitjans mai s'havien preocupat per l'audiència. El model de negoci no era tenir audiència, potser. I que un grup de joves que no érem de la seva «escola» goséssim replantejar el model comunicatiu del Camp de Tarragona fent informació popular, que interessés a la gent —un model que delCamp.cat després ha posat en l'agenda de tots els mitjans de Tarragona—, que arribés a totes les zones del Camp de Tarragona, també a les que no catalanoparlants, amb la pretensió de plantar cara i en un entorn que ells no controlaven com l'internet, no ha agradat mai.
Ara, però, al cap del temps, han vist que el model estava ben pensat, que ha tingut èxit en audiència i que ha servit per fer que molts tarragonins s'informin de què passa prop de casa seva i que malgrat les traves que hi han volgut posar,el projecte està més fort que mai i enceta una nova fase de consolidació.
|
