Irregularitats en l'ús dels drets d'aigua del pantà de Riudecanyes

Alguns Ajuntaments del Baix Camp se n'han abastit sense tenir-ne concessió | L'ACA investiga possibles usos industrials de l'aigua
Llera del Pantà de Riudecanyes
Llera del Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

Alguns Ajuntaments del Baix Camp compten amb fins a centenars de drets de rec del Pantà de Riudecanyes que utilitzen o han utilitzat en el passat per abastir d'aigua de boca els municipis segons ha pogut saber delCamp.cat. La Selva del Camp, Castellvell del Camp o Botarell són tres d'aquests pobles que han anat adquirint drets de rec destinats, en principi, a l'agricultura. Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb membres dels seus governs i han confirmat el que reflecteixen documents oficials com els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal — POUM — o els Inventaris de Béns del consistori. El cas és que la concessió per a aigua de boca de l'aigua de l'embassament es limita a Riudecanyes, Riudoms, Reus i Salou - Vila-seca.


Aigua de boca sense concessió

Tant l'Agència Catalana de l'Aigua — administració superior amb competència en aquest àmbit — com la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes — corporació de Dret Públic que gestiona el Pantà de Riudecanyes — tenen registrades concessions per a ús de boca només a Reus, Riudoms, Riudecanyes i Salou - Vila-seca. La resta de l'aigua que es desembassa des del pantà va destinada, presumptament, a l'agricultura a través dels anomenats drets de rec, que és el que autoritza els pagesos a consumir un volum determinat d'aigua en funció de la quantitat que en tinguin i amb un límit establert per superfície.


 

La presa del Pantà de Riudecanyes
La presa del Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

 

Usos puntuals i usos habituals

Aquests drets de rec han servit en el passat a pobles com La Selva del Camp — compta actualment amb 168 títols de drets de rec — per abastir els pobles en èpoques en què, segons expliquen els seus alcaldes, l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona, el CAT, i de les mines i pous propis no era suficient. En el cas de Botarell, compta amb títols per valor de 240 metre cúbics d'aigua segons un informe d'avaluació hídrica; el seu alcalde, Lluís Escoda, admet que en els mesos de sequera s'utilitza per evitar assecar aquests recursos hídrics propis barrejant-ne les aigües.

 

El POUM de Castellvell del Camp estableix que «el municipi s’abasteix d’aigua de diferents fonts: del  Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), del Pantà de Riudecanyes (dotació de 25.344 metres cúbics anuals) i de  fonts pròpies procedents de diferents pous i mines». Compten, en el seu cas, amb una quarantena de títols de dret de rec, una realitat que el seu alcalde, Agustí Domingo, confirma. Ho fa en la mateixa línia que el tinent d'alcalde de La Selva del Camp, Jordi Vinyals — que tornarà a ser alcalde pròximament durant l'últim any de mandat en aplicació del pacte de govern entre ERC i PSC —; afirmen que en l'actualitat no se'n fa ús, d'aquests drets, però que sí que s'han utilitzat en el passat quan al poble li ha faltat aigua. Vinyals, de fet, explica que «fa dècades que hi ha compravenda de drets del pantà», una pràctica que entitats ecologistes com GEPEC ha denunciat repetidament al llarg dels anys. Amb tot, els tres municipis relativitzen els volums d'aigua consumits en relació al global tant de l'embassament com de l'abastiment del poble, que pot suposar en casos com el de la Selva, menys del 4 % durant els anys en què s'han consumit.


 

Pantà de Riudecanyes
Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

La Comunitat de Regants, sense competència

La Comunitat de Regants explica que la seva potestat acaba on acaba la instal·lació propietat del pantà; és a dir, que no poden controlar què es fa amb l'aigua una vegada surt de la canonada que gestiona la Comunitat mateixa. Si la finca a la qual va associada el títol de dret de rec figura com agrícola, els permeten consumir-ne, però per comprovar què passa amb aquesta aigua una vegada abandona la instal·lació pròpia, «caldria una ordre judicial, és propietat privada» explica el seu administrador, Miquel Àngel Prats.

 

Pantà de Riudecanyes
Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

L'aigua cinc vegades més barata

El cas és que la distinció entre concessió per a ús de boca i dret de rec no és una simple qüestió administrativa, sinó que també en depèn el preu que es paga. Si el seu destí és l'ús de boca — com en el cas de Reus, Riudoms, Riudecanyes i Salou - Vila-seca — el preu és cinc vegades superior al que paguen els pagesos propietaris d'un títol de dret de rec, la finalitat del qual és l'agricultura.


 

Usos industrials amb l'aigua del pantà

La normativa base estableix que no es pot utilitzar per a finalitats industrials l'aigua del pantà de Riudecanyes. Amb tot, des de la Comunitat de Regants sí que s'admet que tant la Planta de Compostatge de Botarell — que acaba depenent del Consell Comarcal del Baix Camp — com una empresa agroalimentària reben aigua de l'embassament, un ús que estaria, segons els seus gestors, autoritzat. L'ACA, per la seva banda, no té constància d'aquests usos, i el seu director de l'Àrea d'Abastament d'Aigua, Jordi Molist, explica que es tracta d'una pràctica que va denunciar en la darrera comissió de desembassament l'entitat ecologista GEPEC i sobre la qual han obert una investigació encara en procés. El cas és que documentació a la qual ha tingut accés delCamp.cat demostra que la finca de la planta rep aigua del pantà.

 

Planta de Compostatge de Botarell
Planta de Compostatge de Botarell | Laia Solanellas

 

Reus, Riudoms, Riudecanyes i Salou - Vila-seca

Els municipis amb concessió per a l'ús de boca poden utilitzar un volum d'aigua fixat cada any. En el cas d'aquest 2018, Tant Reus com Riudoms han manifestat que optaran per consumir-la una vegada hagi acabat la campanya de rec per tal de no perjudicar els pagesos que, a través del sindicat Unió de Pagesos havien alertat del perill que corrien no només les collites sinó plantacions senceres d'avellaners si no rebien prou aigua.


 

En el cas de Salou i Vila-seca, els primers documents de l'entrada en servei de l'ampliació del pantà, als anys setanta, hi figura una concessió per a ús de boca a l'aleshores barri Salou de Vila-seca. Amb tot, aquests municipis de la Costa Daurada no en fan ús i, segons la Comunitat de Regants, si la demanessin se'ls podria fer arribar però no per la instal·lació regular, que és inservible, sinó a través de Reus.




Comentaris

envia el comentari