L'ACA transvasarà 0,7 hectòmetres cúbics més del previst de Siurana a Riudecanyes

Malgrat les protestes d'ecologistes i societat civil, la Generalitat autoritza ampliar el volum d'aigua pactat fa dos mesos
El pantà de Siurana, en una imatge d'arxiu
El pantà de Siurana, en una imatge d'arxiu | Clàudia Bonet

Aquest dijous al matí s'ha celebrat una comissió extraordinària de desembassament del Pantà de Riudecanyes. S'hi ha acordat transvasar 0,71 hectòmetres cúbics més del que es va establir el mes d'abril des del pantà de Siurana al de Riudecanyes. Segons fonts de la comissió, les pluges de la primavera haurien incrementat les reserves de l'embassament del Priorat en 1,3 hectòmetres cúbics més del que s'esperava i, amb aquesta premissa, quan acabi la campanya de reg s'hauran desviat 2,5 hectòmetres cúbics d'un pantà a l'altre en lloc dels 1,79 previstos fa poc més de dos mesos. Tant el Gepec com Prioritat consideren que és una decisió nefasta que no fa més que incrementar una situació que ja consideraven greu.

Oposició al transvasament

Entitats com Gepec han mostrat, reiteradament, la seva oposició al desviament d'aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes. La setmana passada, quan es duia a terme el primer transvasament acordat, van convocar un acte de protesta a l'assut que en deriva l'aigua. Consideren «una salvatjada» la decisió presa avui i, de fet, el seu ha estat l'únic vot contrari a l'acord de la comissió.

 

Prioritat, preocupada

L'entitat que impulsa, des de la societat civil, la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, considera que és una decisió «nefasta». La seva presidenta, Pilar Just, recorda que darrere la campanya a la UNESCO hi ha una sèrie de valors i atractius paisatgístics que poden ser el full de ruta a seguir en un futur pel Priorat. Aquests valors es fonamenten, entre altres, en el paisatge i la capacitat de l'agricultura d'adaptar-s'hi i sobreviure-hi i, per tant, reclamen que no se sustenti tota la política de l'aigua en uns drets adquirits en situacions molt diferents de l'actual.

Llera del Pantà de Riudecanyes
Llera del Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

Del Baix Camp i el Priorat, al Parlament i el Congrés

Gepec i Ecologistes en Acció fa temps que reclamen que s'estudiï i es debati la gestió de l'aigua que es fa dels pantans de Siurana i de Riudecanyes. S'han reunit amb alguns partits del Congrés dels Diputats perquè se'n faci una auditoria, un objectiu que també persegueixen a través de les reunions que han tingut amb els grups parlamentaris catalans. El sindicat agrari Unió de Pagesos també ha reclamat, en el seu cas a l'Agència Catalana de l'Aigua, que prengui part en el conflicte, i des de l'àmbit polític s'ha mostrat favorable a obrir el debat la CUP.

 

El marc de fons d'aquest conflicte és la gestió de l'aigua que es fa per part d'alguns usuaris de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Tal com va publicar delCamp.cat, hi ha Ajuntaments que n'han fet un ús fraudulent i no autoritzat, i totes aquestes entitats i formacions volen que s'aclareixi què se'n fa, de l'aigua. A més, alguns reclamen que es posi sobre la taula la vigència dels drets d'ús. Es tracta dels títols que tenen Ajuntaments com Reus o Riudoms o pagesos particulars que, en el seu dia, van subvencionar les obres de construcció o ampliació dels pantans de Siurana i de Riudecanyes.

 

Aquests títols estableixen qui pot fer servir l'aigua del Pantà de Riudecanyes i per a què. Després que la Comissió de Desembassament estableixi quin volum d'aigua s'alliberarà de l'embassament, en funció del nombre de títols que es posseeixin, es té dret a un volum d'aigua o un altre. En el cas dels Ajuntaments, es tracta d'aigua que poden utilitzar per a l'abastiment de la població. En el cas dels títols de reg, es tracta d'aigua que només es pot fer servir amb finalitats agrícoles, i que algunes administracions o, fins i tot, empreses privades, han utilitzat per a altres finalitats sense autorització.



Comentaris

envia el comentari