La CUP vol constituir una Taula dels pantans de Siurana i Riudecanyes

Els cupaires afirmen que la gestió de l'aigua no és prou clara i que hi ha solucions als problemes d'escassetat
Marta Llorens, portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Reus, i Edgar Fernández, regidor de la CUP | Jordi Olària

La CUP de Reus considera que cal constituir una taula de treball per als pantans de Siurana i Riudecanyes. Afirmen que es tracta d'un projecte que treballen en coordinació amb les CUP tant del Priorat en concret com del Camp de Tarragona en general. Apunten que cal que hi participi el major nombre d'actors implicats possible, i agafen com a model la candidatura a Patrimoni de la Humanitat, la comissió permanent de la qual compta amb administracions, però també amb privats com cellers, per exemple. En aquest cas, estableixen un mínim clar: administracions públiques, entitats ecologistes i Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. El regidor cupaire Edgar Fernández sentencia que «si no fem una taula, això no se solucionarà de cap manera».

Dubtes en la gestió de l'aigua

Els cupaires han recordat les irregularitats que va posar de manifest, ahir, delCamp.cat, i apunten que la gestió de l'aigua ha esdevingut una qüestió complexa i no sempre prou clara. Apunten que de la factura de l'aigua d'un ciutadà de Reus, «un 7 % és el cànon de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua, que li estem pagant perquè paguin el seu deute», una xifra que, segons Fernández, es tracta d'una mitja, però que en alguns casos pot superar el 20 %. En aquest sentit es pregunta si aquest cànon s'està negociant per part de l'Ajuntament de Reus i, en concret, d'Aigües de Reus.

Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

El pes de l'aigua de Riudecanyes

Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Ocupació de l'Ajuntament de Reus, ha explicat repetidament que la ciutat necessita l'aigua del pantà de Riudecanyes si no vol que es repercuteixi la factura als veïns. Apunta, de fet, que podria arribar a encarir-se el servei un 25 % si Aigües de Reus només s'abastís a través del Consorci d'Aigües de Tarragona — és a dir, del minitrasvassament de l'Ebre — i recorda que la capital del Baix Camp ha finançat una part important de les obres de construcció i manteniment als dos embassaments, fet que li permet tenir la concessió per abastir-se'n.

 

Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

Els plantejaments de la CUP

La portaveu cupaire, Marta Llorens, sentencia que «tenim un model que d'aquí a un temps es veurà obsolet», i és per això que els anticapitalistes volen que es canviï. En relació al plantejament de Rubio afirmen que les dades que fa servir per apuntar l'increment del 25 % de la factura són les de l'any passat, però que comparades amb les del 2016, en lloc d'incrementar-se, s'abaixaria. Admeten, amb tot, que «si hem de dependre dels nostres recursos només tenim un 20 %» de l'aigua necessària per a la ciutat; però volen que s'explorin mesures com la millora de depuradores.

 

L'impacte en la tarifa

Si s'acaba aplicant alguna mesura i en funció de quina sigui, els independentistes no amaguen que pot haver-hi un impacte en la tarifa. Proposen, però, que aquest impacte s'apliqui en funció de l'ús que cadascú dóna a l'aigua — domèstic, industrial, agrícola, comercial... — i de la racionalitat amb que el consumeix apuntant, per exemple, empreses com Borges com a exemple de consumidors d'aigua amb capacitat, segons els regidors cupaires, per pagar l'aigua més cara que els veïns de Reus.



Comentaris

envia el comentari