Fe i tradició ajuden a incorporar nous portadors als passos de Setmana Santa

Marc Calvet i Joan Baptista Balañá s'incorporen com a portadors del Crist de la Creu

Marc Calvet i Joan Baptista Balañá s'incorporen com a portadors del Crist de la Creu
Marc Calvet i Joan Baptista Balañá s'incorporen com a portadors del Crist de la Creu | Jordi Olària

 

La incorporació de fidels als passos de Setmana Santa sol ser una tasca complicada per a les congregacions, confraries i arxiconfraries, i la del Sant Crist de la Creu no n'és una excepció. Feia temps que no sumaven voluntaris per portar la imatge, però enguany en tenen dos de nous que ens han rebut a l'església de Sant Joan, que acull la imatge quan l'arxiconfraria no la treu en processó o Viacrucis.

Es tracta de Marc Calvet i Joan Baptista Balañá que, per primera vegada, aquest 2018 s'han carregat el Crist a l'esquena. Ja han tingut una primera prova, aquest Diumenge de Rams en el tradicional trasllat de la imatge des de Sant Joan fins a les Germanetes dels Pobres. El dia més emotiu, però, serà Divendres Sant a primera hora del matí, quan arrenqui el Viacrucis centenari de Reus. Cap dels dos tenen dubtes al respecte, per a ells és un dels moments més emotius de la Setmana Santa reusenca — si no el que més —.

La dificultat d'incoporar gent jove

Marc Calvet ha decidit participar activament de la Setmana Santa per fe i devoció, però també per tradició familiar. «Sempre el veia portar per mon pare i mon germà gran, i ara és un goig portar-lo tots tres», afirma satisfet. Ell és jove, un sector de població que costa que s'incorpori a les tradicions religioses. Ell mateix ho afirma, i explica que el progrés de la ciència ha fet que la societat es plantegi dubtes sobre qüestions que abans eren inqüestionables.

Imatge del Sant Crist de la Creu a l'església de Sant Joan
Imatge del Sant Crist de la Creu a l'església de Sant Joan | Jordi Olària

 

Marc Calvet explica que hi ha gent jove que pretén interpretar les escriptures al peu de la lletra, de manera literal i que, en canvi, del que es tracta és de «saber trobar la teva interpretació, perquè si llegeixes la ciència al peu de la lletra també falla». No en té cap dubte que, el motiu principal per incorporar-se a l'arxiconfraria, és la fe; «si no tens fe, no t'hi poses».

Feia temps que li rondava pel cap incorporar-se com a portant del Sant Crist de la Creu, «no m'hi veia amb cor, em pensava que no podria, però ho vaig provar i vaig veure que sí». Ara ja espera Divendres Sant, a les set del matí, l'arrencada del Viacrucis centenari que, juntament amb les Tres Gràcies, són els moments que més sent de la Setmana Santa reusenca.

Quan la feina deixa de ser un impediment

Joan Baptista Balañá també és una nova incorporació als portants del Sant Crist de la Creu. En el seu cas, amb 63 anys, feia molt de temps que s'hi volia implicar, però la feina no li ho permetia. Ara, un cop jubilat, se li va tornar a oferir la possibilitat i va decidir acceptar tot i pensar que «sóc massa gran» per una càrrega com aquesta. Igual que Marc Calvet i tots els portants que han passat per sota el Crist, va dubtar de si podria amb la figura — pesa uns 80 quilos segons l'arxiconfraria —, el balanç il'equilibri.

Aquest Diumenge de Rams va participar del trasllat de la imatge a les Germanetes dels Pobres i el seu retorn a Sant Joan, una prova de foc que va superar, i que el fa certificar que «esperem que el pugui portar força anys». També comparteix l'emoció pel Viacrucis centenari de Reus, una tradició que s'ha anat escampant per la ciutat, però que manté en el que surt i acaba a Sant Joan la seva representació més emblemàtica. Especial també és, explica Balañá, el moment de Les Tres Gràcies.

Restaurar el Sant Crist de la Creu

L'arxiconfraria ja té en ment objectius per al futur. La imatge mateix, sense anar més lluny, volen restaurar-la l'any vinent, i és que comença a notar el pas del temps i, sobretot, dels fidels. La zona dels genolls està força desgastada a causa dels milers de creients que s'hi acosten a pregar i, una vegada aconseguit el pressupost, passada la Setmana Santa posaran fil a l'agulla.

Els genolls del Sant Crist de la Creu estan desgastats pels milers de fidels que hi passen al llarg de l'any
Els genolls del Sant Crist de la Creu estan desgastats pels milers de fidels que hi passen al llarg de l'any | Jordi Olària

Decidir restaurar-lo no ha estat fàcil, segons expliquen, i és que no tothom ho tenia clar. Per una banda hi ha qui considera que la imatge del Sant Crist cal que estigui en les millors condicions possibles; per l'altra, però, també hi ha qui pensa que cal conservar l'efecte que els fidels hi provoquen, «és la fe que ho desgasta» sentencia una parroquiana.


Les millors fotos i vídeos de Tarragona! Segueix-nos a #instagram

A post shared by delCamp.cat (@tarragonadigital) on

Comentaris

envia el comentari