Col·locaran a la casa de Neus Català dels Guiamets una placa Stolpersteine

Després d’exiliar-se durant la guerra civil espanyola va ser deportada a Ravensbrück per haver col·laborat amb la resistència francesa

Les plaques Stolpersteine.
Les plaques Stolpersteine. | delCamp.cat

L’artista alemany Gunter Demnig col·locarà el proper 25 de gener, a les 11 hores una placa stolpersteine («pedres de topada») al municipi dels Guiamets en record a Neus Català, deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück. L’acte se celebrarà a les portes de la casa natal de Català, al carrer Nou, núm 3, dels Guiamets.

Hi intervindran Carme Garcia, Directora General de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Margarita Català, filla de Neus Català i Miquel Perelló, alcalde dels Guiamets. A continuació, l’artista Gunter Demning procedirà a la col·locació de la placa i la cantant Marina Rossell clourà l’acte amb la interpretació d’algunes peces.

El 27 de gener de cada any se celebra, per designació de les Nacions Unides, el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Amb motiu d’aquesta rememoració, el Memorial Democràtic, juntament amb ajuntaments i altres institucions ha organitzat, del 23 al 30 de gener, diversos actes arreu del territori. A banda dels Guiamets, també es col·locaran plaques stolpersteine als municipis de Torà , Sanaüja, Tarroja de Segarra, la Prenyanosa, les Oluges, Cervera, Granyena de Segarra, Talavera i Sant Antolí —Ribera d’Ondara—, tots a la comarca de la Segarra, així com també a Sabadell, Granollers i Girona.

Neus Català

Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets. Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil (1936), es traslladà a Barcelona. L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, col·laborà en activitats de la Resistència. 

L’any 1943 fou denunciada als nazis. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenburg, on l’obligaren a treballar en la indústria d’armament. En ser alliberada, retornà a França, on continuà la lluita clandestina contra el franquisme. Militant del PCC i d’EUiA, és sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores. És presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). 

Les plaques stolpersteine

Els stolpersteine són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recupera la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, els stolpersteine reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació.

Gunter Demning

Va néixer a Berlin el 1947 i és escultor. El 1985 va obrir el seu estudi a Colònia. L’any 1992 va participar en un projecte en record del decret del 1942, que establia l’inici de la deportació gitana cap als camps d’extermini. La reacció d’un ciutadà de Colònia que assegurava que no hi havia cap gitano al seu barri el va impulsar a voler retornar de manera simbòlica la memòria de cadascuna de les víctimes.


Comentaris

envia el comentari