#Observant amb Jordi.Planas.cat

Cada setmana Jordi Planas comparteix amb nosaltres el més interessant que ha trobat a la xarxa. Capítol 5
#Observar com cal requereix una sèrie de qualitats, com poden ser: paciència, sentit detectivesc, curiositat, inquietud, etc.
 
No es tracta tan sols d’estar passivament assegut en una banc mirant la gent que passa, no. S’ha de ser actiu, s’ha de tenir paciència per esperar l’inesperat; s’ha de tenir sentit detectivesc per intentar esbrinar d’on vénen, on van, què han estat fent, per la qual cosa s’han d’aprofitar totes els petits indicis que podem captar… S’ha de tenir curiositat per veure si aquelles sabates són italianes o si el rellotge és de marca o si el vestit es nou o massa aprofitat… S’ha de tenir l’inquietud de voler aprofitar aquell moment únic, aquella composició d’espai i temps que mai més no es tornarà a repetir.
 
Al final, també cal un esperit de comunicació per voler compartir l’#observat, si no esdevé un coneixement inútil, sense sentit, tancat, buit.
 
#Observar pot acabar sent una feina ben feixuga
 
Avui anirem des de les firmes al patrimoni, dels ingredients a l’energia, de la vida natural a les ventades i a l’obsolescència de la propietat intel·lectual. 
 
#Observant la firma i les signatures
Per «culpa» de l’amic @xmenduina, va sorgir el tema. I vet aquí l’explicació. Firma ve del llatí firmare en el sentit de ‘ferm’, i així s’ha d’entendre, també, la firma com a signatura. Fer-ho servir per denominar les mateixes societats mercantils és una extensió que prové del món bancari i de la credibilitat creditícia. Si te crèdit, la firma és bona; si no, és dolenta. També s’ha d’entendre que a les oficines de moltes societats, al segle XIX, mai no s’hi havien vist els membres del consell ni el president, que residien i es reunien còmodament a les capitals de torn, i allò més que arribava a l’oficina principal era, precisament, la firma.
 
#Observant el patrimoni ignorat
Tenim al Camp la més espectacular necròpolis paleocristiana del Mediterrani occidental que ha estat nomenada patrimoni de la humanitat tancada des de 1992, substituïda barroerament per un d’aquest centres d’interpretació que t’impedeixen veure precisament allò interpretat. Vint anys tancat. Ho obriran? No ho sé, potser com més en parlen… menys m’ho crec.
 
#Observant la llista d’ingredients universal
La cosa és senzilla, podem redactar una llista d’ingredients que serveixi per a qualsevol dels productes que coneixem? La resposta es: Sí! En el cas que no hi estiguéssiu d’acord, us podeu adreçar directament al professor Stephen Hawking. 
 
#Observant incoherències i anormalitats energètiques estatals
Una de les imatges que se m’esborrarà difícilment de la meva memòria és aquella del president de la primera empresa elèctrica espanyola amb la constitució a la mà per evitar que fos legalment comprada per una empresa gasista amb seu a Barcelona; això sí, cap inconvenient si el comprador era germànic o itàlic. I tot allò per a què? Doncs per això: 
 
I no vull deixar passar l’ocasió per esmentar les anormalitats del mercat energètic estatal, que són esgarrifants:
 
#Observant la vida domèstica
Amb el nostre indomable esperit científic no ens ha costat gaire muntar grans expedicions, a la Cotxinxina per #observar el comportament d’un determinat poll durant l’època de pluges, per exemple. Però tenim vida animal interessant per estudiar molt més a prop…
 
#Observant els pardals amb problemes
Mai no m’ha amoïnat què els passa als peixos durant les inundacions, però no tenia ni idea de què els passa als pardals durant una ventada. No hi ha com que passi un huracà per Nova York perquè ens assabentem d’aquestes coses.
 
#Observant l’obsolescència de la propietat intel·lectual
Mai no he entès perquè els drets d’autor es paguen pel mitjà i no pel contingut. Si he pagat l’autor per veure una obra seva, l’he de poder veure en qualsevol suport. Són reminiscències de Gutenberg i de les edicions de partitures musicals que per l’ineficàcia dels dirigents han arribat fins avui quasi sense canviar el plantejament. Sort en tenim, que encara hi ha gent que continua pensant, però ja toca fer-hi alguna cosa: