Aquest dijous, a les 12.07 hores, entrem oficialment a l’estiu

Al contrari del que diuen les dites populars, el dia més llarg i la nit més curta de l’any són el dia 21 de juny i no per Sant Joan

Les fogueres i els petards són un clàssic de la revetlla de Sant Joan
Les fogueres i els petards són un clàssic de la revetlla de Sant Joan | Cedida

L’estiu meteorològic ja ha arribat a casa nostra amb calor plenament estiuenca aquests últims dies. No obstant, l’estiu astronòmic arriba oficialment aquest dijous 21 de juny a les 12:07h del migdia, el que es coneix com a solstici d’estiu, i s’allargarà fins el 23 de setembre. 

93 dies i 15 hores que convertiran aquesta estació en la més llarga de l’any. La raó la trobem en el moviment de trajectòria el·líptica de la Terra al voltant del Sol, ja que són les dates en les que el nostre planeta està més allunyat de l’astre rei.

És en aquesta posició, coneguda com Afeli, quan la Terra es mou més lentament per la seva òrbita, cosa que fa que l’estiu duri més dies que cap altra estació. El dia de màxim allunyament de la Terra respecte el sol serà enguany el dia 6 de juliol.

Trencant el mite que Sant Joan és la nit més curta de l’any

Els focs artificials tenyeixen el cel de tot Catalunya per Sant Joan
Els focs artificials tenyeixen el cel de tot Catalunya per Sant Joan | Arxiu

 

És cert que les dites populars diuen que la nit més curta de l’any és la de la revetlla de Sant Joan, el 23 de juny, quan a nivell cultural donem la benvinguda a l’estiu a Catalunya. Però la veritat és que aquest mite no és veritat.

I és que el dia amb més hores de sol i la nit més curta de l’any són en el solstici d’estiu, és a dir, el 21 de juny. Per tant, aquest dijous tindrem un total de 15 hores i 11 minuts de sol. De fet, el sol sortirà a les 06.17h i es pondrà a les 21.28h, però la claror durarà força estona abans i després d’aquestes hores.

Per Sant Joan, tindrem ja un minut menys de sol. Una dada totalment imperceptible però que és suficient per trencar amb el mite. A partir de llavors, la presència del sol es retallarà entre un i dos minuts cada dia fins el solstici d’hivern al desembre.

Com a dada curiosa, cal destacar que el dia màxim d’allunyament de la Terra respecte el Sol serà el dia 6 de juny, però això no afecta a la durada de la llum solar diària. De fet, la inclinació de l’eix del nostre planeta durant els mesos d’estiu fa que els rajos de sol impactin més directament en el nostre hemisferi nord, raó per la qual fa més calor i tenim més hores solars.

El solstici d'estiu fa que el sol impacti més directament a tot l'hemisferi nord
El solstici d'estiu fa que el sol impacti més directament a tot l'hemisferi nord | Arxiu

 

Sant Joan, la festa popular de benvinguda a l’estiu

Les fogueres són l'emblema més característic de la revetlla de Sant Joan
Les fogueres són l'emblema més característic de la revetlla de Sant Joan | Cedida

 

La revetlla de Sant Joan és, sens dubte, la benvinguda oficial de l’estiu que fem els catalans amb una gran festa popular. D’origen pagà, aquesta festivitat consisteix en celebrar el solstici d’estiu amb dos dies de retard i té uns símbols molt marcats.

Pràcticament tot gira al voltant del foc purificador, amb l’encesa de grans fogueres a la posta de sol a les platges i places dels pobles i ciutats i el llançament de petards, per cremar objectes que s’acumulen durant tot l’any i saltar pel damunt de les brases.

La gent acostuma a agrupar-se amb amics o familiars aquella nit per sopar i fer festa aquella nit al voltant del foc. A la costa, també es fan banys a la platja a mitjanit o durant tota la revetlla, com a símbol de puresa i de benvinguda a l’estiu.

La flama del Canigó i les falles del Pirineu

La flama del Canigó és un símbol històric de la catalanitat
La flama del Canigó és un símbol històric de la catalanitat | Cedida

 

També per Sant Joan, i amb el foc com a protagonista, tenen lloc altres rituals ben coneguts com ara la flama del Canigó. Una tradició catalana en que gent de pobles de tots els Països Catalans acudeixen a la muntanya del Canigó, ubicada a la Catalunya Nord.

Allí es renova el foc del cim i s’agafen flames que diversos voluntaris porten per encendre les fogueres de cada municipi. Una tradició vinculada a la persistència i la vitalitat de la cultura catalana. 

Les falles del Pirineu són una tradició molt important per Sant Joan
Les falles del Pirineu són una tradició molt important per Sant Joan | Cedida

 

Pel que fa al Pirineu, la tradició més destacada és la de les falles de foc. Uns troncs que pesen molt i que, en els pobles on es duen a terme, es baixen encesos o collibè fins a les places dels municipis, on s’apilen per formar fogueres. Fins ara, aquesta tasca la feien sempre homes, però aquest 2018 ha estat el primer any en que les dones també han pogut baixar les falles. 


Les millors fotos i vídeos de Tarragona! Segueix-nos a #instagram

A post shared by delCamp.cat (@tarragonadigital) on