Comença, de fet continua, un procés de canvi polític i generacional que a les eleccions municipals es va quedar només a mitges però que ara no pot fer més que avançar.
Aquesta tardor tenim dues cites electorals que de ben segur mostraran dues cares ben diferents, una Catalunya en plena ebullició i transformació de les seves estructures polítiques i una Espanya on les forces de canvi seran com a molt crosses menors dels actuals dos grans partits del règim. Tot plegat augmenta la distància mental i política de dues societats, la catalana i l'espanyola, que fa temps que han agafat direccions divergents.
Una de les incògnites més grans de tot aquest canvi és si CDC aconseguirà sobreviure com a grup polític diferenciat i sobretot com a alternativa de govern. Ja hem editorialitzat diverses vegades que dels tres partits que han sostingut el corrupte règim del 78, CiU-PSC-PP, l'únic que té alguna possibilitat de sobreviure a la carnisseria general és CDC. Per deixar el pesat llast de la corrupció CDC es veu obligada a fer unes arriscades cabrioles polítiques que la poden fer descarrilar en qualsevol moment. Un dels punts calents de tot aquest procés és Tarragona, on la corrupció convergent és més escandalosa i sagnant.