El model turístic de Cambrils acontenta els agents implicats

El model se centra en tres potes: les famílies, l'esport i la gastronomia.
Passeig de Cambrils. | Cedida.

La Costa Daurada és un territori eminentment turístic. I entre ells, Cambrils és un dels municipis amb més tradició. Amb la resta de poblacions costaneres, hi té unes característiques compartides però tampoc se'ns escapen les seves singularitats que la fan especial. Cambrils és un poble de pescadors. Té una forta i arraigada tradició marinera, amb un port de tota la vida i una olor de mar que t'acompanya pel passeig. Aquestes característiques condicionen segurament un tipus de turisme. Un turisme tranquil, de gaudir del paisatge amb la companyia dels més propers, de passejar sense pressa ni escarafalls.

 

Aquest model no és nou, tot i que es va adaptant sistemàticament als nous vents que bufen en cada moment. L'essència, però, no canvia. El turisme suposa la meitat del total de l'economia del municipi, tal i com es va constatar en un estudi recent. Per tant, és essencial mantenir el turisme i tot allò que el beneficia en bon estat de salut. Molta gent en depèn. I per afavorir-lo, hi ha una paraula clau; una paraula que no s'anomena només a Cambrils però que també li és important: la desestacionalització. I al voltant d'aquest concepte versen totes les actuacions que es promocionen des de l'Ajuntament i el Patronat Municipal de Turisme.

 

Les tres potes del turisme cambrilenc

Turisme familiar

Mercè Dalmau, regidora de Turisme de Cambrils, explica a delCamp.cat les tres línies mestres de la política turística del municipi. La primera és la recerca d'un turisme familiar. Pels motius que comentàvem unes línies més amunt, Cambrils ja en té tradició —a diferència d'altres poblacions de la zona—, amb la qual cosa només cal mantenir el model. Com reconeix Dalmau, molts dels visitants venen al municipi buscant un destí de calma i tranquil·litat. A més, assegura que l'orografia de la costa cambrilenca, amb una pendent poc pronunciada que fa que costi de cobrir els nens, és un altre tret que els pares que miren per la seguretat dels seus fills, valoren molt positivament.

 

A més a més, Dalmau destaca que Cambrils, així com molts dels seus establiments —com hotels o restaurants—, disposen de la certificació de turisme familiar. Tot això provoca que moltes famílies decideixin passar els seus dies de descans al municipi però, des del Patronat complementen l'oferta amb diverses accions destinades específicament, com ara animacions per a nens o música per tots els públics.

 

Turisme esportiu

La segona de les potes sobre les quals se sustenta el model turístic de Cambrils és el turisme esportiu. Aquesta línia és la més nova de totes. Ha estat aquesta temporada quan ha eclosionat però fa uns quinze o vint anys que hi ha actuacions en aquests termes al municipi. I és que, com explica Mercè Dalmau, les polítiques de turisme s'han de tractar a mitjà i llarg termini. D'aquesta manera, es consolida el model.

 

Cambrils, així com Salou, també té la certificació en turisme esportiu, un distintiu que s'aconsegueix gràcies a tenir unes instal·lacions adequades per a l'esport i què els establiments ofereixin serveis especials. En el cas del ciclisme, hi ha establiments que ofereixen gàbies on guardar les bicicletes i espais per a la seva reparació. Precisament el ciclisme és un dels esports que fa més anys que Cambrils treballa turísticament, uns quinze. No en va és una de les disciplines de les quals es té la certificació, juntament amb el futbol, atletisme i vela. Dalmau, a més, assegura que en els darrers temps, des de la regidoria es fa un treball específic pel cicloturisme i perquè grups de ciclistes acudeixin a la població.

 

Més enllà, però, aquesta Setmana Santa ha destacat per un gran volum d'activitat esportiva, no només a Cambrils sinó a tota la Costa Daurada, amb diverses competicions de futbol, bàsquet, el campionat de Ball Esportiu Iberica Dancesport o el Campionat d'Espanya d'Optimist. Dalmau destaca que sobretot els esports on participen nens són molt beneficiosos perquè també venen els pares.

 

Dalmau també destaca el golf, tot i que Cambrils no en té certificació ni camps al municipi —tot i que sí que n'hi ha a Reus, Salou, Mont-roig o el Creixell—. Això sí, assegura que es beneficien d'aquest turisme perquè molts dels jugadors volen passar els dies en llocs on hi hagi vida tot l'any, on es pugui menjar bé i on hi hagi activitats per fer més enllà del golf en si. Dalmau destaca que ajuden a desestacionalitzar ja que molts del grups venen en mesos fluixos pel turisme, com gener i febrer. Sobretot es tracta de turistes escandinaus o britànics, que passen una o dues setmanes a la zona. La seva presència ha servit en alguna ocasió perquè algun hotel hagi avançat l'obertura del recinte, un fet que, assegura,.és molt positiu pel sector.

 

La Jornada de la Galera és la que té més tradició a Cambrils. | Laia Solanellas.

 

Gastronomia

La darrera pota estratègica del turisme a Cambrils és la gastronomia. Per Dalmau, és un altre dels valors que el municipi ha convertit en tradició. «A Cambrils s'hi menja bé», conclou. I recorda que hi ha dos restaurants amb Estrella Michelin, El Rincón de Diego i Can Bosch. Des dels restauradors, Àngel Pérez, membre de la junta gestora de l'Associació d'Empresaris de l'Hostaleria de Cambrils, destaca que Cambrils és la capital gastronòmica de la Costa Daurada i que s'ha de treballar per no perdre aquesta marca. A més, explica que el clima de la zona és idoni per poder treballar tot l'any i desestacionalitzar.

 

Avui en dia, explica Pérez, que el gastrooci és un tipus de turisme que cada cop és més popular. Gent que agafa el cotxe, que va a una població en concret, menja en un bon restaurant i torna a casa. A més, el model turístic familiar i amb molt de visitant de l'estat —sobretot de Lleida, Aragó i el nord d'Espanya— fomenta el seu negoci perquè sol ser gent que a l'estiu passa una temporada llarga de vacances i que durant la resta de l'any poden aprofitar els ponts i venir diverses vegades, també a l'hivern. També asseguren que l'aposta pel turisme esportiu els porta un tipus de visitant que ve en diverses èpoques de l'any.

 

En definitiva, des dels restauradors consideren que el model turístic del municipi està «força ben treballat» i també destaca que funciona per l'esforç de l'empresa privada. A més, afegeix que el territori té altres atractius; com PortAventura, el sol o el clima; que han ajudat de fa anys a crear una inèrcia que els és molt positiva. Ara bé, destaca que estan satisfets perquè «juguem bé les cartes». Tot això, comenta, fa que els restauradors de poblacions properes veuen que a Cambrils les coses es fan bé en matèria de restauració.

 

Però sens dubte l'activitat gastronòmica més destacada de Cambrils són les Jornades Gastronòmiques. La primera va ser la de la galera —que enguany ha arribat a la catorzena edició—, però després n'han seguit d'altres: com la del calamar, la carxofa, els fideus rossos, el romesco o les dues Mar de Tapes; fins arribar a l'última, la dedicada al vermut.

 

Imatge d'un Tast de Paelles Encarxofades. | Joaquim Bartolomé.

 

Aquestes Jornades s'organitzen des de les regidories de Turisme o Promoció Econòmica tot i que l'associació de restauradors també decideix en la presa de decisions sobre dates, canvis i novetats. Dalmau considera que aquestes jornades «funcionen» i que van molt bé per promocionar els restaurants i la destinació a mig i llarg termini. Els restauradors en parlen en els mateixos termes.

 

Agraeixen que durant tres o quatre vegades a l'hivern es posi els restaurants de Cambrils en el mapa. I és que per ells, no només és important que vingui la gent atreta pels menús sinó l'impacte publicitari de Cambrils per la comarca. Pel que fa als beneficis per als restaurants, n'hi ha que ho noten més que d'altres ja que si parlem de restaurants que solen omplir no noten un impacte fora del normal. Però en el cas que no, sí que els ajuda també a fer més caixa. Tot i que sí que reconeixen que la mitjana de clients durant les setmanes de les jornades —al cap de setmana, sobretot— és força més alta que en les altres setmanes.

 

Pel que fa a números, Pérez explica que generalment a les jornades hi participen uns 40 establiments de mitjana, tot i que a les de la Galera la xifra es dispara i hi participen uns 70 locals de restauració. I pel que fa a menús, es poden servir entre 4.000 i 6.000 menús, el que suposa una mitjana de 100 per restaurant, tot i que n'hi ha que poden superar els 200 o fins i tot els 300.

 

A més a més, la regidora de Turisme destaca que Cambrils està —i va ser una de les cinc fundadores— a la xarxa Saborea (Tasting Spain). En aquesta plataforma hi formen part diversos municipis, la Federación Española de Hostelería (FEHR), l'Asociación Española de Destinos para la Promoción del Turismo Gastronómico, l'Organización Europea de Cocineros (Euro-Toques) i l'Asociación de Cocineros y Reposteros de España (FACYRE) i la Secretaria d'Estat de Turisme.

 

La xarxa promociona els destins a través del producte. Per tant, per formar-ne part han de produir productes de qualitat: en el cas de Cambrils, ho fan de la mà de la Cooperativa Agrícola i la Confraria de Pescadors. Per Dalmau, formar part de l'entitat és positiu en tant que et permet participar en esdeveniments nacionals i internacionals.

Platja del Regueral. | Cedida.

 

Altres claus del model turístic cambrilenc

Més enllà de les tres branques més grans del turisme municipal, Dalmau destaca altres factors que fan que el model funcioni. Destaca sobretot la col·laboració del territori. I és que Cambrils, Salou, Vila-seca i la Diputació han creat una unitat que els permet dur a terme tasques de promoció de manera conjunta. «Si fas la promoció conjunta, arribes més lluny», assegura. Però Cambrils també forma part d'una aliança amb Salou, Vila-seca i Reus on també duan a terme algunes actuacions conjuntes. Per Dalmau anar de la mà és clau perquè serveix per promocionar tota la zona. I el turista, una vegada ha arribat, es mou per tot el territori.

 

Com a municipi costaner, les platges són un dels principals actius de Cambrils i fan que vinguin la gran majoria de turistes. Per tant han d'estar en un bon estat. Com afirma Dalmau, «la promoció està molt bé però que els serveis acompanyin». En aquest sentit, si les platges no estan en bones condicions, els visitants només vindran una vegada. I interessa que repeteixin. De fet, a la Costa Daurada hi ha un percentatge alt de turista que ve cada any.

 

Per aquest motiu, Dalmau considera important invertir en la mesura del possible per millorar l'estat de les platges i els serveis que s'hi ofereixen. La inversió d'enguany consisteix en la renovació d'elements com passarel·les, dutxes i les bases per persones amb mobilitat reduïda. Aquestes noves instal·lacions, en lloc de ser de fusta, són d'un plàstic reciclat que simula la fusta, molt més fàcil de mantenir i durador.

 

Les passarel·les són més amples perquè hi passin cadires de rodes i les bases per a minusvàlids consten de dutxes i bancs adaptats. Aquestes actuacions s'han fet en dos punts del litoral cambrilenc: a llevant i a ponent, que se sumen a la mateixa actuació que es va fer l'any passat a la platja del Regueral o al canvi de lavabos que va tenir lloc ara fa dos anys.

 

Com avança Dalmau, una de les principals novetats d'enguany pel que fa al turisme de Cambrils, la trobem en un conegut parc del municipi. I és que està previst oferir un pack que inclogui el passeig amb el trenet turístic i la visita al Parc Samà. Aquesta actuació tindrà lloc un dia a la setmana. Des de l'any passat, quan una empresa va assumir la gestió de l'espai, s'ha fet una inversió important per recuperar-ne la vegetació i el jardí històric. Així mateix, s'ha declarat nucli zoològic, fet que propicia la introducció d'animals.

 

El punt de vista dels allotjaments turístics

Dalmau destaca també la gran inversió que fan els propietaris d'allotjament turístic —càmpings, hotels i apartaments— per tal de modernitzar les seves instal·lacions. Per la regidora de Turisme, així s'aconsegueix que vingui un tipus de turista amb un poder adquisitiu més alt, que gasta més diners durant les vacances. Pel que fa més concretament a les places hoteleres, Cambrils les aprovarà properament ja que l'hotel del Pòsit ja té la llicència d'obres. De fet, des del Consistori cambrilenc asseguren que volen que hi hagi més hotels. Això sí, prefereixen que no es concentrin a la zona del port sinó que es reparteixin al llarg de la costa del municipi.

 

Imatge d'un hotel de Cambrils. | Cedida.

 

Hotelers

Des del sector hoteler, però, preferirien que hi hagués més facilitats a l'hora de millorar les seves instal·lacions. Asseguren que a Cambrils hi ha places hoteleres suficients per la demanda que hi ha i que en els darrers anys no s'han construït noves habitacions perquè el cost és difícil d'amortitzar. De totes maneres, considera que en aquest moment, el sector —no només a Cambrils sinó a la Costa Daurada en general— s'està animant a fer nous hotels.

 

Xavier Roig, president de l'Associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, explica que a Cambrils, la primera línia de mar està molt ocupada i que, per tant, és difícil de fer alguna cosa nova perquè no hi ha terrenys. La solució, pels hotelers, passa per anar a un quilòmetre a l'interior. Segons Roig, per molt que hi hagi aquesta distància, si la inversió és bona i la instal·lació bonica, el turisme s'atrau igualment.

 

Ara bé, els hotelers volen recuperar la inversió en uns quinze-vint anys. I si això no ho veuen clar, és difícil que s'aventurin a invertir. Des del sector volen facilitats, un fet que no sempre troben a Cambrils, on els tècnics solen ser molt rígids amb les normatives. En aquest sentit agraïrien que, tot i complir la normativa, aquesta s'interpretés d'una manera més «expansiva», tal i com passa en altres poblacions de la zona. Aquest fet, apunten des del sector, ha fet que en alguna ocasió projectes que estaven en marxa s'hagin vist poc clars i no hagin acabat de tirar endavant.

 

També agraïrien que el Pla d'Ordenament Urbanístic Municipal de Cambrils reservés més zones per a hotels, tal i com passa a Salou. D'aquesta manera demanen que els propers POUMs de Cambrils tinguin més en compte els hotelers i que les noves normatives que se'n derivin els facilitin poder invertir i que els tràmits s'agilitzin. I és que preferirien un model menys burocratitzat, «com passa a Gran Bretanya».

 

Com explica Roig, allí fas la inversió, pagues les taxes pertinents i quan està acabat et venen a donar el vist-i-plau, si tot és correcte. I si no, doncs no et donen la llicència. Aquí, en canvi, has de demanar la llicència, et miren si compleix, passar pel ple, pels tècnics, fas les obres i després tornen a mirar que estigui bé. Segons Roig, aquesta manera de procedir ralentitza les inversions.

 

Però per Roig, no es tracta només de fer noves places sinó que les existents siguin de qualitat. En aquest sentit, també demanen als tècnics que els facilitin les inversions als hotelers. Segons Roig, els establiments d'abans dels anys 80 «pràcticament no poden tocar res més que pintar». I afegeix que «si volen que fem millores i que tot ho tinguem al dia d'avui, ens haurien de facilitar la regulació». Posa d'exemple que alguns hotels de Cambrils voldrien invertir per fer més boniques les seves instal·lacions i els hi posen «traves administratives innecessàries». I això que «només ho volen modernitzar, no estem parlant de fer més plantes».

Imatge d'una de les piscines del resort Cambrils Park. | Cedida.

 

Càmpings

Des de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre, es mostren molt satisfets amb la política turística de Cambrils. El seu president, Joan Antón, creu que Cambrils és «una marca prestigiada» i que tots agents implicats —tant públics com privats— han fet bona feina perquè el model estigui ben reconegut. Des del sector se senten molt còmodes amb el model de turisme familiar, que els permet desestacionalitzar i obrir fora de temporada alta. A més, com que tenen clients de diversos països i les vacances no coincideixen estrictament amb les d'aquí, això els permet obrir durant més temps.

 

Antón explica que un dels diferencials de Cambrils és l'oferta en la restauració i el comerç i que aquest fet els permet optar a un turista de nivell econòmic mig-alt. Aquesta circumstància no passa a totes les destinacions i és positiva perquè com més capacitat adquisitiva tinguin els clients, més ingressos aconseguiran els establiments turístics.

 

I concretament pel sector del càmping, Antón considera molt important que hi hagi una sensibilitat especial per la bicicleta —ja sigui un professional, un cicloturista o algú que la fa servir senzillament per desplaçar-se—. I és que pels càmpings és essencial que la gent tingui autonomia per poder-se moure i la bicicleta és un dels mitjans de transport que més ho facilita. Antón es felicita que hi hagi vies que ho fomentin tot i que «si n'hi ha més, millor».

 

Des del càmpings estan molt satisfets amb tot el que es fa al municipi i consideren que moltes de les propostes ofertes són innovadores i creatives. Però si haguessin de millorar alguna cosa, se centrarien en el centre antic del municipi. Asseguren que és una sort tindre'l i que moltes altres destinacions que no en tenen el recreen. En aquest sentit, apunten que la Plaça de la Vila és un espai on hi podrien passar coses que atraguessin els visitants.

 

Apartaments turístics

En la mateixa línia, Joan Calvet, president de l'Associació d'Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre, es mostra «encantat» amb l'oferta de turisme familiar que es potencia a Cambrils. La població té, segons Calvet, un port i un entorn ideal per aquest tipus de turisme. A més, considera que els apartaments turístics ja són de caire familiar per si mateixos i explica que les famílies són el segment més important del seu mercat. La clau perquè això sigui així és la llibertat que dona, sobretot si vas amb nens, perquè no es fixen horaris de cap mena. «És com estar a casa».

 

A més destaquen que les famílies solen ser un segment que repeteix de destinació i que venen en períodes relativament llargs —majoritàriament entre una i dues setmanes—. Tot això ajuda a contribuir a la fidelització dels visitants a la Costa Daurada i a donar un valor més alt i prestigiós a la destinació, en lloc de la «mala imatge» que existia anys enrere a la Costa Daurada. En aquest sentit, es feliciten de l'aposta pel turisme esportiu perquè ajuda a posicionar la zona de manera positiva.

 

Imatge del port i el passeig marítim de Cambrils. | CambrilsDiari.cat.

 

Els comerciants

I pel que fa als comerciants, són conscients que «el trinomi sol-platja-mar ho mou tot». Són paraules d'Enrique Arce, president de la Unió de Botiguers de Cambrils. A més, en un municipi on el turisme genera la meitat de la riquesa, aquest sector, considera, s'ha de seguir potenciant perquè «és allò on ets fort». I tot i que assegura que hi ha moltes coses que es poden canviar tant en la política turística com la comercial, Cambrils no deixa de ser un municipi amb nou quilòmetres de platja amb un clima mediterrani. Per aquest motiu, per Arce, s'ha de fer un turisme de sol i platja, «no n'hi ha una altra».

 

Ara bé, com explica Arce, Cambrils té unes particularitats que el condicionen: un volum molt alt de segones residències i una renda per càpita més baixa que en altres municipis de la zona. Apunten des de la Unió de Botiguers que a Cambrils és de 15.000 euros anuals, respecte els més de 20.000 de Salou, Vila-seca o Reus. Per tant, el comerç depèn molt especialment de la temporada d'estiu i, per tant, el turisme es fa essencial pels comerciants. Per aquest motiu, valoren positivament el turisme esportiu ja que ajuda a desestacionalitzar la temporada turística i dona valor afegit.

 

L'aposta del sector passa per atraure visitants amb poder adquisitiu alt perquè gasten més. I en aquest aspecte consideren «millorables» certs aspectes. Arce proposa tractar com un conjunt la promoció econòmica, el turisme i l'urbanisme. I és que considera que en un municipi turístic com Cambrils, la promoció econòmica passa gairebé en el seu total pel turisme. I l'urbanisme el considera imprescindible per atraure gent que vulgui viure a Cambrils més enllà de la temporada estival i que, per tant consumiran als seus comerços.



Comentaris

envia el comentari