Descobreixen a Banyeres una de les ciutats ibèriques més grans de Catalunya

El georadar permet veure una gran ciutat ibera soterrada a les Masies de Sant Miquel
Terrenys on hi ha soterrada la ciutat ibèrica. | Ajuntament de Banyeres del Penedès

El Baix Penedès està a les portes d'un gran descobriment que ha de permetre ampliar els coneixements que es tenen sobre el seu passat històric. El projecte de recerca que han realitzat els professors de la Universitat de Barcelona Joan Sanmartí i Jaume Noguera, juntament amb l'arqueòloga de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) Maria Carme Belatre, a la zona de les Masies de Sant Miquel ha permès descobrir, mitjançant l'ús de georadar, una gran ciutat ibèrica que estaria soterrada en aquesta zona.

 

Tindria una extensió mínima d'unes 2,5 hectàrees i un molt bon estat de conservació, la qual cosa la situaria entre els tres jaciments ibèrics més importants de Catalunya, juntament amb els d'Ullastret i de Tivissa. Segons ha explicat Joan Sanmartí, aquest seria un nucli de població molt important, el principal de l'actual Penedès, els orígens del qual es poden remuntar fins al segle IV aC, i haurien durat fins a l'any 200 aC, quan la conquesta romana hauria acabat amb la ciutat. 

Una ciutat ben conservada, amb cases senceres

«La prospecció geofísica ens mostra que aquest no és un centre d'habitat qualsevol, era un nucli important de la zona, que segurament exercia una funció de control del territori i d'administració», afirma Sanmartí. Un dels aspectes més destacats és que, a diferència d'altres ciutats iberes com la de Tarragona o el Vilar de Valls, aquesta és «molt accessible» i, pel que s'ha vist amb el georadar, en un molt bon estat de conservació. «Sembla que hi pot haver cases senceres», ha asseverat el catedràtic de l'UB.

 

Per això, a les Masies de Sant Miquel en pot sortir un dels tres jaciments ibèrics més grans de Catalunya, i un dels millors conservats, raó per la qual el projecte ha despertat tanta expectació. Sanmartí destaca que el jaciment podrà aportar grans coneixements «sobre la forma d'organització per jerarquia social» d'aquestes ciutats, i afegeix que en tot el projecte es treballarà «amb les metodologies més modernes».

 

Imatge de la ciutat ibèrica soterrada a Banyeres i que s'ha obtingut per georadar. | BP Diari

 

La gran ciutat de la Cessetània oriental

Els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part d’una ciutat amb una estructura viària força regular, formada per carrers paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat. Això indica que hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís de Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, l’actual Tarragona.

 

Els primers treballs a les Masies de Sant Miquel es remunten a l'any 1987, quan un equip dirigit pel mateix Sanmartí va fer les primeres troballes. Tot i això, res feia pensar que hi podria haver un nucli de població tan gran com el que finalment s'ha vist que hi ha. «Al Baix Penedès estem acostumats a treballar amb petits assentaments, durant els anys hem trobat cases o granges soles», explica el professor. Això era el que esperaven trobar a Banyeres. El 1995 es va fer una segona petita intervenció i, des d'aleshores, no s'havia fet res més fins a la prospecció geofísica d'aquest any, que ha revelat aquest jaciment «d'un interès científic excepcional, molt gran, i en una zona molt accessible». 

 

 

Compra dels terrenys

L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, ha anunciat que el següent pas del projecte serà la compra dels terrenys per part de l'Ajuntament, amb un cost d'uns 100.000 euros. Si tot va bé, això s'aprovarà al ple del mes de setembre. Després, començaran els tràmits per fer-hi els treballs per part d'un equip de la UB, uns treballs que podrien començar abans d'acabar aquest any. Tot i això, el camí és llarg. Per posar un exemple, Joan Sanmartí ha recordat que durant els treballs que van treure a la llum la Ciutadella Ibèrica de Calafell «vaig tractar amb sis alcaldes diferents». Un projecte de present i futur, que ha de permetre lligar el territori amb el passat. 

 

Joan Sanmartí explicant la troballa. | BP Diari

 



Comentaris

envia el comentari